LOS 7 PECADOS CAPITALES DE LAS PERSONAS EMPRENDEDORAS

Pecados capitales que muchos futuros empresarios cometen cuando se acercan a posibles inversores:

1- URGENCIA: “necesito el dinero ya!”

2- VANIDAD: “no necesito contrastar mi plan con nadie”

3- AMBICIÓN: “voy a cambiar el mundo”

4- AVARICIA: “ya he facturado 10.000.-€ y mi empresa vale 3,5 millones”

5- SOBERBIA: “mi proyecto es el mejor y no tengo que rendir cuentas a nadie”

6- DEPENDENCIA: “eres mi única alternativa”

7- DEBILIDAD: “me ha dicho que no invierte, abandono”

En próximas entregas repasaremos los 7 pecados capitales del inversor, que también los tienen sin duda alguna.

Anuncios

Barreres d’accés al finançament de les empreses socials

BARRERES D’ ACCÉS AL FINANÇAMENT DE L’EMPRENEDORIA I L’EMPRESA SOCIAL
ACLARIMENTS PREVIS

Aquest escrit va ser publicat l’octubre de 2011, però considere que encara és vigent en gran part o per a moltes organitzacions i, en conseqüència, ens pot orientar en les accions encaminades a superar aquestes barreres
Donem pers suposat que els projectes o empreses socials són tècnicament viables i tenen un bon equip i una estructura adequada per a portar-los a la pràctica i assolir els objectius socials i econòmics marcats.
Sense que el percentatges es puguin prendre literalment la ponderació en l’estudi dels projectes típicament pot ser:
• Idea de negoci:……………………15%
• Model de negoci:…………………30%
• Equip gestor:……………………….55%
Des de l’òptica de l’inversor, un bon equip pot transformar un mal negoci en un de rendible i resoldre els entrebancs que hi apareixeran amb la diligència i lleialtat pròpies un bon gestor. Mentre que si des de l’ inici es desconfia en la capacitat de l’equip gestor la inversió no es realitzarà.
Presento a continuació de forma esquemàtica i no exhaustiva alguns dels elements que dificulten el progrés d’un mercat d’inversions socials a casa nostra. En alguns casos ens assenyalen clarament la necessitat i la solució apropiada i depèn en gran mesura del nivell de compromís i d’acció comuna que s’emprengui des del propi moviment d’economia social, solidària i cooperativa, en d’altres casos cal la intervenció d’agents externs i caldran més recursos.
He fugit especialment de posicions victimistes, acusatòries o exculpatòries, per tal d’adoptar una posició relativament objectiva des de la que poder construir un mercat d’inversions socials, a partir de l’anàlisi de les mancances aflorades i les solucions que des del moviment es puguin adoptar.
He intentat agrupar aquests elements per facilitar la comprensió i el treball que se’n pugui derivar per resoldre’ls.
INFORMACIÓ
1. Informació asimètrica: els empresaris tenen més informació sobre els projectes empresarials que els prestamistes. La informació aportada per l’equip gestor no pot ser verificada de forma suficientment objectiva per part del prestamista.
2. Els dossiers d’inversió estan insuficientment preparats (incomplets, optimistes, sense coixins, deficient anàlisi DAFO,…), especialment en el cas de l’emprenedoria social. Les capacitats dels emprenedors són altres i no existeix cap estructura que faciliti la preparació d’un bon dossier.
3. Manca d’informació sobre el retorn social de la inversió, o avaluació d’impacte: ni la metodologia d’anàlisi del retorn ni l’avaluació de la implicació amb l’entorn compten amb el mínim consens per a poder disposar d’informació mínimament objectiva..
4. Confusió sobre la terminologia, no hi ha un lèxic unificat el que comporta malentesos.
5. Coneixement imperfecte sobre inversions existents: saber quantes són, quines característiques tenen, amb qui les ha fet, … sol ser difícil accedir a aquesta informació.
6. Manca d’informació o credibilitat sobre la política del Govern respecte del sector: els canvis freqüents o la indefinició poden afectar als negocis socials amb esquemes de col•laboració publica i privada.
COMPETÈNCIA IMPERFECTA
7. Elevats costos de transacció: les despeses de preparació i acompanyament per a la inversió, especialment en el cas de l’emprenedoria social, són massa grans en relació al volum de la inversió, per a molts dels inversors.
8. Manca de casos de referència coneguts per establir costos estàndards, cada cas es converteix en un cas únic.
9. Inexistència de consultors/brokers socials que puguin assessors a inversors i empresaris a l’hora.
10. Inexistència de mercat secundari, especialment important per facilitar la sortida o el recanvi dels inversors.
11. Eliminació artificial de la demanda, aquesta pot ser derivada cap a donacions, ajuts o capital “gratuit”.
12. Existència de diferents models de posada en marxa per part de les diferents administracions (Govern, ajuntaments, diputacions).
13. Manca de productes adaptats a les característiques pròpies dels projectes socials. Normalment amb marges ajustats, amb una capacitat de generació de fons baixa en relació als estàndards a que estan acostumat el sector financer tradicional.
14. Les entitats financeres convencionals tenen metodologies d’anàlisi no adaptades a les característiques dels projectes de les empreses socials. Per exemple, l’anàlisi fet des de les societats de capital d’empreses no capitalistes, com les cooperatives, pondera quasi exclusivament la generació de benefici econòmic i en particular no te en compte, o fins i tot considera com negatiu: una propietat col•lectiva, distribuïda, sense majories clares i estables; però tampoc es valora el procés de control democràtic, ni la producció de bens i serveis socialment útils.
15. Però el principal escull és la separació que es dona entre poder polític i econòmic. Podem dir que la presència de societats de capital disposades a participar de forma important en empreses sense poder polític equivalent és encara insignificant.
16. El model de negoci típic de l’inversor de capital risc no s’adapta als objectius i característiques de les empreses socials.
EXTERNALITATS
17. Els negocis socials estan subjectes a externalitats que no s’inclouen en els preus: no existeix un mecanisme comunament acceptat de mesurar i valoritzar el retorn social; alguns beneficis socials poden ser a molt llarg termini i per tant difícils d’incorporar; en alguns casos els estalvis induïts poden ser desfruitats per tercers i no poden ser capturats per l’inversor.
18. La manca d’informació objectiva sobre els costos associats a determinats serveis o situacions dificulta l’aparició de propostes basades en els estalvis compartits. Per exemple, en l’àmbit dels costos de la delinqüència i la reincidència entre els joves menors de 30 anys. O els costos associats amb el canvi climàtic són difícils de calcular.
19. Alguns negocis tenen una part important dels ingressos depenent d’ajuts públics. No ens referim a convenis o concerts per a la prestació de serveis o subministres en general amb l’administració sinó als ajuts públics a determinats sectors que depenen en darrera instància del manteniment d’un model, d’una voluntat política i des de l’òptica de l’inversor a llarg termini introdueix incertesa.
20. Legislació complexa i antiquada. Per exemple, en el cas de les cooperatives on les competències estan descentralitzades i existeixen més de 10 legislacions autonòmiques diferents amb algunes particularment pesants i limitadores, i amb una llei de beneficis fiscals que ja te 30 anys.
21. Fragmentació i inestabilitat de recursos i capacitats, especialment en el cas de les diferents administracions. El que dificulta l’aparició d’un sistema estable de capacitació, acompanyament, finançament i avaluació de projectes.
22. Inexistència de models per a l’escalabilitat de les innovacions socials. Les estructures d’adquisició de bens i serveis sigui de l’administració o no, no estan adaptades a les característiques dels projectes d’innovació social.
23. La innovació social, les empreses socials, l’emprenedoria social, està fragmentada i no existeix una xarxa desenvolupada capaç de defensar, intermediar i fer créixer les conexions necessàries per a nodrir i esclar les innovacions socials.
BARRERES CULTURALS
24. Manca d’habilitats empresarials entre els emprenedors socials. Especialment en l’àmbit de la gestió financera i de la gestió comercial. Focalitzats quasi exclusivament en resoldre el “problema”/oportunitat” social.
25. Aversió al risc entre els emprenedors socials. Traduït, per exemple, com aversió als compromisos derivats de l’endeutament extern, o l’aportació de garanties personals.
26. Aversió al risc entre el inversors, especialment entre els “convencionals”, el que suposa que hi hagi pocs inversors disposats i que el volum de finançament disponible sigui baix.
27. Els criteris d’avaluació són els mateixos que s’apliquen al capital risc, quan en realitat en moltes empreses socials el compromís dels socis/emprenedors, la qualitat de la vida associativa i l’arrelament fan que el risc real sigui menor que el percebut per un in versors convencional.
28. Manca de comprensió, especialment per part de l’administració, del què és una empresa social: la majoria de la gent pensa que no pot tenir beneficis, per exemple, o que sols són les organitzacions sense ànim de lucre. Aquesta disjuntiva també es dona dins mateix de l’àmbit de la pròpia economia social i solidària.
REFERÈNCIES
• “Growing the social Investement Market: A vision and strategy” UK Government, February 2011).
• “Empowering people, driving change: Social innovation in European Union” (May 2010)

El compromiso ciudadano con la transición energética

La Unión Europea y sus Estados miembros siempre han publicitado su liderazgo en la lucha contra el cambio climático. El compromiso de reducción del 40% de las emisiones de gases de efecto invernadero para 2030, y del 80 al 95% en 2050, que se plantea en las negociaciones internacionales sobre el clima que tendrán lugar en París el próximo diciembre en el marco de la COP21, así lo ilustran. El acuerdo, que se firmará para reducir el calentamiento global por debajo de los 2º C de aquí a final de siglo, estará condicionado a la potencia financiera que los actores públicos y privados pongan en juego.

En otro nivel, en muchos países europeos, existen iniciativas ciudadanas y de entidades financieras: como Ecopower y Credal en Bélgica, Caisse de Dépots, La NEF, Énergie Partagée i Enercoop en Francia, Oekogeno en Alemania o Triodos, Fiare Banca Ética, Savia Solar, Som Energia y Goiener en España, que han movilizado recursos al servicio de la transición energética y ecológica que figura entre sus prioridades estratégicas.

La transición a una economía sostenible, baja en carbono requiere en efecto un movimiento ciudadano potente que impulse el compromiso de las entidades e instituciones para poner en juego inversiones muy significativas en la renovación de edificios (no sólo la rehabilitación energética), la construcción de nuevas infraestructuras (redes inteligentes (smart grids), energías renovables, redes de calor y frío,…), soluciones para un transporte limpio e inteligente, y también para financiar las empresas de la transición. Sólo para Francia, Caisse de Dépots estima que serán necesarios 60.000 millones de euros al año. En España, Gobierno y lobby eléctrico-financiero-inmobiliario todavía piensa que lo del cambio climático no está claro y que hay que seguir haciendo “business as usal”.

El desafío de este siglo es el compromiso con una transformación rápida de las economías, tanto en el Norte como en el Sur, para hacerlas compatibles con la preservación de un clima habitable para las generaciones futuras. Y en este desafío las ciudades tienen mucho que hacer, en los ayuntamientos como Barcelona, Madrid, Cádiz, Valencia, Zaragoza, A Coruña y otros, recientemente ganados por movimientos ciudadanos progresistas, existe sin duda la voluntad política. Tenemos una gran responsabilidad y el reto es fantástico, pero debemos tener también la habilidad política para comprometer a la oposición y poner los recursos necesarios para coimpulsar las iniciativas ciudadanas y movilizar la iniciativa privada ante este desafío.

Gracias FIARE BANCA ETICA

Si, hay que reconocerlo, gracias FIARE BANCA ETICA, aunque haya quedado relegado como un actor minoritario, el programa CAPITALCOOP, de ayudas para la capitalización de las cooperativas catalanas, se lo debemos a FIARE BANCA ETICA.

BANCA POPOLARE ETICA fue quien inspiró el proyecto, fruto de una colaboración con FINLOMABARDA, el equivalente en Lombardia de nuestro ICF, y con el FSE. El programa CAPITALCOOP es una traslación adaptada a nuestras circunstancias administrativas de aquel programa, que estaba dirigido, y así nació también aquí, sólo a las cooperativas de iniciativa social y cuyo éxito posibilitó que más de 3.000 personas y más de 1.000 cooperativas pudieran mejorar su solvencia en condiciones inmejorables, impulsando la estabilidad de los puestos de trabajo creados para los socios nuevos.

Produce una cierta pena ver como el inspirador y quien ha aportado todo el conocimiento, queda relegado a un segundo plano y, además lo acepta con resignación y humildad, lo que todavía dice mucho más de FIARE BANCA ETICA.

Como mínimo, quiero desde estas páginas reconocer y agradecer el trabajo de FIARE BANCA ETICA para poner en marcha CAPITALCOOP, aunque sólo sea honor y gloria se lo merecen más que nadie.

Una dirección financiera compartida

Desde mi experiencia en la dirección de la sociedad GICOOP, dedicada a la financiación de cooperativas mediante préstamos y títulos participativos, existe una necesidad de las empresas que la mayoría de ellas no percibe, pero que a ojos de una entidad financiera es perentoria, una dirección financiera estable.

Es una necesidad general de las pequeñas empresas relacionada con la mayor complejidad derivada del propio desarrollo empresarial y del entorno, y no está relacionada con la fórmula societaria.

Resultat d'imatges de dinero

Nos hemos encontrado con empresas que apenas llevan ningún control de la tesorería. Otra ha imputado como gasto la compra de maquinaria. En otra se modifican los criterios de amortización a conveniencia o se contabilizan a precio de coste como existencias productos obsoletos.

Y cuando las empresas han de presentar una solicitud de nueva financiación que exige un dossier financiero con las proyecciones de balance, cuentas de resultados y flujo de caja la cosa se soluciona acudiendo, en el mejor de los casos, a un consultor para que nos ayude.

En este último ejemplo real, lo que suele ocurrir es que la empresa no asume el plan de negocio o dossier financiero como propio, como un instrumento útil de trabajo, sino únicamente como un requisito formal para acceder a la financiación.

Todas las situaciones anteriores quedarían resueltas con la existencia de una dirección financiera estable.

¿Cómo hacer que las empresas visualicen esta necesidad? ¿Y cómo hacer que reconozcan el valor de su trabajo? ?Qué características debe tener?

Para las pequeñas empresas no es justificable tener una dirección financiera (o comercial) a tiempo completo, eso está claro.

Resultat d'imatges de compartir

Pero, ¿Y si compartimos la dirección financiera? Una dedicación media de un dia a la semana de una dirección financiera experta es suficiente para la mayoría de las pequeñas empresas y su coste se comparte con otras y todas se benefician.
En el caso de las cooperativas las entidades representativas podrían poner en marcha programas de impulso de este tipo de soluciones estables. Algunas empresas como Sambucus, Delícies del Bergadà, El Rosal y Espigoladors han empezado a compartir un comercial. Nos muestran el camino

Las participaciones privilegiadas de DELÍCIES DEL BERGUEDÀ

Hoy hemos cerrado ante notario la ampliación de capital de la empresa social Portal Berguedà Empresa d’Inserció SL, que fabrica yogur artesanal y ecológico bajo la marca

Delícies del Berguedà

Éramos un  grupo de 10 inversores sociales que en total hemos aportado 63.000.-€ al capital de la empresa, todos personas con experiencia en la inversión a riesgo, que hemos apostado por esta empresa porque nos gusta su yogur, nos da confianza su empresa, su mercado y sobre todo su equipo.

Encontrar la solución financiera que permitiera la financiación de la expansión sin aumentar la deuda no ha sido fácil. En la concreción de esta solución han participado Jaume Bonet, de Huatulco Advisors, Josep Biosca, de Ship2B, Lexcrea y yo mismo liderando la operación.

El modelo convencional de inversión de capital riesgo, con un rendimiento por encima del 30% a la salida, no tiene cabida en una empresa social sin ánimo de lucro. Había que pensar en otro instrumento, que en el caso de las cooperativas y las sociedades anónimas es la emisión de valores negociables, pero que la ley no contempla para las sociedades limitadas.

IMG00040-20091028-1603

Finalmente, hemos diseñado un mecanismo de ampliación de capital en base a las participaciones privilegiadas. Con éstas los inversores en Delícies del Bereguedà reciben un dividendo asegurado (privilegio), tienen una salida clara y a cambio renuncian a los derechos políticos (voto).

Gracias a esta solución la empresa mejora su solvencia y afianza su crecimiento. Pero incorpora algo más importante, creo yo, el conocimiento, la experiencia y unas agendas de contactos de sus socios inversores que pueden ser más relevantes que la propia financiación aportada.

Además creo que hemos diseñado un instrumento que puede ser adaptado a las cooperativas para la figura del socio colaborador, lo que añadiría una nueva posibilidad de complementar la financiación no bancaria de estas empresas.

 

Lliurament del COMPROMISOS TEB

El passat 9 de març vaig tenir la satisfacció d’assistir a l’acte de lliurament dels COMPROMISOS TEB, obligacions emeses pel Grup Cooperatiu TEB a 3 anys amb un rendiment del 3,75%.

Archivo 10-3-15 10 20 31

A l’acte va assistir l’Honorable Conseller Andreu Mas-Colell amés d’altres personalitats de l’entorn de la cooperativa.

Archivo 10-3-15 10 21 42

En el mateix acte es va celebrar una assemblea extraordinària en la que es va rendir comptes dels comptes provisionals de 2014 i de les inversions fetes amb el finançament utilitzat, en un clar exemple de transparència cap els socis i, aquesta és la novetat, pels tenidors dels COMPROMISOS TEB.

Archivo 10-3-15 10 21 18

Amb el lliurament dels COMPROMISOS TEB es culmina un bonic projecte de finançament alternativa que, tal com em va demanar el Director General de TEB, Francesc Martínez de Foix:

  • Contribueix a finançar la cooperativa al marge dels bancs.
  • Dona sentit a l’estalvi de socis, amics i familiars.
  • Ofereix més rendiment al seu estalvi.

Archivo 10-3-15 10 22 18

És necessari ressaltar que els COMPROMISOS TEB són títols legítims, exigibles i transmissibles. Francesc Martínez de Foix va dir que ja n’hi ha una petita cua de gent esperant per adquirir els títols que els tenidors vulguin vendre i que abans de l’estiu se’na farà una nova emissió.

El mateix Conseller en el seu parlament va ressaltar la importància social i econòmica del Grup Cooperatiu TEB i la seva intenció d’adquirir nous COMPROMISOS TEB.

Motes felicitats a la cooperativa per aquesta bona pràctica!!