Corria l’any 2008 quan des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) vam idear el projecte Barri Cooperatiu. Com tantes vegades passa amb els projectes que posem en marxa a la nostra vida, el primer concepte va sorgir en una conversa informal al voltant d’unes cerveses a una encantadora placeta. En aquest cas, hi érem Mireia Franch i jo a la Plaça d’Osca, ella ja coneixia a l’Ivan Miró, de La Ciutat Invisible, i ens va presentar. Jo era llavors director de la FCTC i vaig compartir amb Mireia la idea que la presència de vàries federacions de cooperatives de Catalunya concentrades a l’edifici del carrer Premià hauria de notar-se al barri, que havíem de tenir una projecció, que teníem els recursos materials i humans, i que seria guapíssim que pogués haver un barri cooperatiu de referència.
Un barri cooperatiu on hi haguessin cooperatives per tot arreu, a totes les activitats econòmiques, organitzant exposicions, cursos, jornades i fires, creant una assemblea de barri cooperatiu, facilitant recursos (finançament, coneixements, mercat…) per a la creació de noves cooperatives, recuperant la memòria històrica d’un barri històricament, posant en marxa instruments de solidaritat i intercooperació, etc.
Dit i fet, vam compartir el concepte amb l’Ivan i l’equip de La Ciutat Invisible i ràpidament vam tenir sobre la taula el primer disseny de què i com volíem un Sants Cooperatiu. Els dos primers anys hi va haver una col·laboració estreta entre FCTC i La Ciutat Invisible, suficient per a sembrar la llavor i per a facilitar el lideratge de la cooperativa santsenca. Més tard diferents fets van impedir que la FCTC pogués continuar impulsant formalment el projecte barri cooperatiu. Afortunadament La Ciutat Invisible va continuar amb el projecte a base d’un gran esforç personal i empresarial, que des d’aquí vull reconèixer.
Si per a l’economia social i solidària de Catalunya el que convé és oblidar les diferències entre famílies i construir sobre allò que las uneix, en el cas de Sants Cooperatiu era evident que la FCTC havia de superar les contradiccions i continuar impulsant un moviment de barri que necessàriament havia de ser reivindicatiu, contracultural, autogestionari i radical perquè eixes eren precisament les seves senyes d’identitat i era bo que així fos.
No és fàcil reproduir una experiència com aquesta, i no ho és perquè enlloc es donen les circumstàncies per a que la llavor creixi amb tant bon substrat com a Sants.
Visca Sants Cooperatiu!!
MIQUEL MIRO 