Males pràctiques a Casa Ametller

Ahir vaig tenir una mala experiència a Casa Ametller. La cosa va anar així.

Tornava a casa després d’una jornada a la seu de CCOO sobre els plans de pensions d’empleo i les inversions socialment responsables bastant densa, i venia pensant en moltes coses, algunes indignants, com en aquell entorn informar, sense ruboritzar-se, que la diferència mitjana entre el salari més baix i el més alt a les empreses de l’IBEX 35 és de 1 a 123, o sigui que si el salari mensual del que menys cobra és de 1.000.-euros, el del que més cobra són 123.000.-euros. I totes aquestes empreses, bancs especialment on la diferència deu ser major encara, tenen la seva certificació de responsabilitat social corporativa. Però en quin món estem! Realment el seu concepte d’ RSC (i és l’oficial) és mooolt diferent del meu.

En aquestes estava quan entro a Casa Ametller a comprar fruita. Soc jo qui va al mercat i a comprar el fresc en general així que conec bastant els preus de gaire bé tot i miro de comprar bé, bo i barat. Casa Ametller la tinc just sota de casa així que és difícil resistir-se a la comoditat. Tenen una oferta de safates de nespres embolicades en plàstic de 2 per 3 euros, però prefereixo els nespres de 4,89.-euros/kg perquè són més grans, més madurs, menys tocats i puc triar jo. Veig unes cireres molt maques que diuen de “collita pròpia” a 0,99 que també puc triar jo i penso, per fi tenen alguna cosa “sense intermediaris” de veritat i per això les tenen tan barates, així que carrego kilo i pico, doncs a casa gusten molt. Amés compro pomes golden “antiga” que tenen molt bon sabor, son del Pirineu i aguanten força.

I quan arribo a la caixa, oh sorpresa, el compte puja més de 27 euros. Eiiin?? Com és possible? Miro i el preu de la pissarreta de les cireres era 0.99 euros els 100 grams!! O sigui 10 euros/kg, vaja. M’he cagat en tot!! AIXÒ SE’N DIU MALA PRÀCTICA de Casa Ametller. Tècniques comercials ENGANYOSES per amagar cireres de “collita pròpia” a preu de caviar del Caspio.

Mira per on pensava fer un article sobre l’escala salarial de l’IBEX 35 i l’he canviat per aquest sobre les males pràctiques a Casa Ametller.

Com diu el meu estimat Joan Tardà: “Ho sento, però algú ho havia de dir.”

Anuncios